La sostenibilitat és molt més que reciclar i minimitzar residus. Un projecte empresarial sostenible perseguirà sempre l'excel·lència, i serà capaç de perdurar en el temps amb l'objectiu de crear valor. Per aconseguir-ho, és essencial que cada indústria defineixi amb precisió el seu enfocament, i s'imposi un model rutinari d'autodisciplina que asseguri el rendiment: subministrament de productes i/o serveis que compleixin les expectatives del consumidor.
L' autodisciplina empresarial es basa en seguir uns hàbits amb l'objectiu que les coses surtin bé (autocontrols). Al segle XXI no és viable (ni legal en la indústria alimentària) esperar fins al final del procés per tal de comprovar analíticament si es compleixen especificacions, ja que representaria malgastar recursos i perdre efectivitat.
No hi ha res més sostenible que una actitud proactiva: detectar com més aviat millor les desviacions del procés i establir les mesures necessàries per a corregir-les i, també, per evitar la repetició de la incidència.
Però la proactivitat eficaç no és espontània; s'ha d'entrenar. Quan l'empresa té un coneixement profund de les seves matèries primeres, ingredients i processos, pot determinar quins perills (clàssics i emergents) són una amenaça, i quins controls ha de realitzar per detectar-los tan aviat com es pugui. Mai serà possible garantir el risc zero. Malgrat això, l'anàlisi detallada dels perills i l'aplicació d'obstacles adequats permeten minimitzar els riscos. Això és especialment rellevant en el cas de la indústria alimentària, ja que els perills poden afectar la salut de les persones.
Cap empresa vol patir un incendi o un atac informàtic, però aquestes amenaces existeixen. Amb els antivirus i els programes contra incendis es busca minimitzar els riscos, tot i que també cal disposar de protocols d'actuació perquè, per exemple en cas d'incendi, aquest s'apagui amb la màxima rapidesa i els mínims danys possibles.
Molt s'ha parlat dels casos de listeriosi aquestes últimes setmanes. La presència de listèria és un perill real per a la indústria alimentària i pot causar greus alertes sanitàries com les que hem vist recentment.
Seria irresponsable i insostenible per part de les empreses del sector limitar el seu control a la recerca del bacteri en el producte acabat. Cal establir controls al llarg de tot el procés de producció i, en cas que tots els controls fallin, tenir establerts protocols d'actuació que assegurin una eficient retirada i destrucció del producte. Ningú vol un incendi i es posen totes les mesures perquè no es produeixi, però una empresa sostenible s'assegurarà també que els extintors estiguin a mà per si es necessiten.
És curiós observar que les empreses sostenibles no s'arrisquen a treballar sense antivirus ni tampoc es plantegen no aplicar controls preventius on s'ha detectat una amenaça. El risc 0 és inabastable però les empreses sostenibles tenim clar que s'ha de treballar sempre per assolir-lo. La millora i actualització de controls, així com l'actualització constant de protocols de prevenció i contenció, són indispensables per a dur a terme una gestió adequada del risc.
Cal esmentar que el cost econòmic de mantenir tots aquests controls i protocols és elevat, suposa una gran inversió per a l'empresa i acaba tenint un impacte en el preu final del producte. En qualsevol cas, les empreses sostenibles sabem que la tranquil·litat dels nostres clients és el més important i estem convençuts que la manera de perdurar en el temps és treballant sempre de manera excel·lent (costi el que costi).
